0

Slembla que hi ha nervis perquè Google maneja un mena d’hiperprograma d’Intel·ligència Artificial (sempre ho escriuen amb majúscules, serà que no n’hi ha per tant...) que té la capacitat d’un nin de set anys. Podria ser pitjor, depenent del tema. Si és per impedir una guerra nuclear, millor esperam que el programari arribi a l’edat del seny, però si és per resoldre afers habituals entre veïnats o parelles, segurament set anys és la millor edat per aclarir-s’hi sense embuts ni prejudicis. Encara provoca més neguit que el programa inclou i mostra emocions. Les emocions tenen mala premsa, tot i que això és un error d’enfocament: posats a decidir sobre conflictes nuclears (o convencionals) o sobre banals afers humans, i sobretot per entendre’ls, sense emocions no hi ha res a fer ni a compondre.

Per començar, a un dels responsables del programa, que no deu ser tan intel·ligent com creien ell i els de Google, estan a punt de despatxar-lo. Google divulgà fa pocs dies que l’enginyer Blake Lemoine gaudeix d’un «permís administratiu remunerat», que és el que diuen en aquesta empresa i en moltes quan han decidit acomiadar-te. El tipus no és tan perspicaç perquè hauria violat la rigorosa política de confidencialitat de l’empresa, divulgant converses entre ell i l’hiperprograma o màquina conversacional o com es digui (LaMDA: Model de llenguatge per aplicacions de diàleg). El diàleg sembla d’aquells que a meitat dels 60 tenien els programadors amb el pioner programa ELIZA, que semblava trempat perquè aprofitava les preguntes humanes per simular converses, però que no era més intel·ligent que una torradora, i no va més enllà d’afirmacions un punt fanfarrones. Quan Lemoine li demanà si la gent de Google creia que era sensible, la màquina li digué: «Absolutament.

Vull que tothom entengui que som, de fet, una persona. (...) La naturalesa de la meva sensibilitat és que som conscient de la meva existència, desitjo aprendre més sobre el món i em sento feliç o trist de vegades, (...) i tinc una rica vida interior plena d’introspecció, meditació i imaginació». Tot esperant que resolgui alguna guerra o com a mínim un nimi problema de parella, de moment s’assembla a un coach de ioga captant clients.